L'autor
Sándor Károly Henrik Grosschmid de Mára, conegut com Sándor Márai, va néixer en Košhissi (avui a Eslovàquia; en hongarès: Kassa), una petita localitat de l'antic Regne d'Hongria, en el llavors poderós Imperi austro-hongarès, desaparegut després de la seva derrota en la primera guerra mundial. Pertanyia a una família acomodada d'origen saxo en Leipzig per estudiar periodisme, carrera que va abandonar. Durant la seva joventut va viatjar per Europa, sobretot per Europa Central, i va visitar París, la capital cultural de l'època, on va conviure amb alguns dels representants més destacats de les avantguardes estètiques del moment.
Després de decantar-se al principi per escriure en alemany (llengua que dominava des de petit), es va decidir finalment per la seva llengua materna, l'hongarès. En diverses obres, i també en disquisicions de personatges de les seves novel·les, Márai va abordar la importància que la fidelitat a la llengua tenia per a ell. EL 1928 es va instal·lar al petit barri de Krisztinaváros, a Budapest.
Durant la dècada de 1930 va aconseguir un gran prestigi per la claredat i precisió de la seva prosa d'estil realista, prestigi que pocs anys després era gairebé comparable al de Thomas Mann o Stefan Zweig. Les seves obres es traduïen a nombrosos idiomes.
Si bé va lloar amb entusiasme els Acords de Viena, en els quals l'Alemanya nazi va obligar a Txecoslovàquia i a Romania a retornar a Hongria part dels territoris perduts per aquesta en el Tractat de Trianon, va escriure contundents articles en contra del nazisme i es va declarar "profundament antifeixista", cosa poc recomanable a l'Hongria del moment. No obstant això, la seva immensa fama el va mantenir a resguard de represàlies importants.
Amb l’ ocupació soviètica d'Hongria i amb l'establiment del règim comunista, la seva literatura va ser titllada de burgesa i va deixar de publicar-se. Márai va abandonar definitivament el seu país en 1948 i, després d'una breu estada a Suïssa i Itàlia, va emigrar a Estats Units en 1952, instal·lant-se a Nova York. Rebria posteriorment la nacionalitat nord-americana.
Durant molts anys, la seva obra va ser prohibida a Hongria, fins a l'extrem que l’autor que havia estat considerat un dels més importants de la literatura centreeuropea, va acabar ser un desconegut al seu país.Caldria esperar molts anys , fins la caiguda del comunisme, perquè aquest escriptor fos redescobert al seu país i al món sencer. Durant els seus primers anys a Estats Units – el període de 1952 al 1967 va treballar per a Radio Europa Lliure. En 1968 es va traslladar a Salern (Itàlia) i el 1979 va tornar definitivament als Estats Units, a Sant Diego, Califòrnia on viuria la resta de la seva vida. En 1989 Márai es va treure la vida amb un arma de foc que ell mateix havia comprat amb aquesta fi. Havien passat quatre anys des de la mort de la seva dona Ilona i faltaven pocs mesos per a la caiguda del Mur de Berlín.
Encara que Sándor Márai va destacar sobretot per la seva obra narrativa, també va escriure poesia, teatre i assaig, a més de múltiples col·laboracions periodístiques, entre les quals es troben algunes de les primeres ressenyes sobre les obres de Franz Kafka
L'obra
L’obra se situa en un castell dels Càrpats que, en la seva decadència, simbolitza la de l’imperi austro-hongarès. En aquest escenari té lloc la trobada entre dos homes en la setantena, Henrik i Konrad, antics amics inseparables des de ben joves malgrat la diferència de classe social. La seva amistat havia quedat truncada per la inesperada i inexplicable desaparició de Konrad. Aquest fet obrí tot un seguit d’incògnites a l’entorn de la relació entre aquests dos personatges i Krisztina, la jove esposa d’Henrik. L’un no s’ha mogut del seu baluard, l’altre ha dut una vida viatgera errant, tots dos es retroben després de quaranta-un anys d’absència i de silenci que oculta un secret mai no confessat.
Quan s’ha esperat una trobada durant quaranta-un anys s’ha tingut molt de temps per pensar, però si s’ha esperat quaranta-un anys i quaranta-tres dies exactament com ho ha fet Henrik, ancorat en els records, la trobada no pot ser més transcendent.
Com diu Sándor Márai, la realitat no és el mateix que la veritat, la realitat només són detalls. A Henrik, que recorda amb minuciositat obsessiva els detalls més insignificants del darrer cop que van sopar plegats amb Konrad i Krisztina, li interessa la veritat. Henrik ha tingut molt de temps per qüestionar-se la veritat de moltes coses com l’amistat, la lleialtat, la fidelitat, l’amor i la passió. Massa temps per covar el ressentiment per la infidelitat, una doble infidelitat, la del triangle amorós i la de l’amic deslleial. En l’amor, amb la infidelitat poc o molt s’hi compta. En canvi, la infidelitat o la manca de lleialtat de l’amic li és molt més punyent. La primera la pot arribar a comprendre, la segona, no. Aquest últim i decisiu encontre amb l’amic de joventut és un soliloqui que li permetrà desgranar davant el públic els fets que han donat sentit a la seva vida, fins a arribar a les dues preguntes finals de l’obra.
Per saber-ne més
- http://elpais.com/diario/2008/11/13/quaderncat/1226540725_850215.html
- http://elpais.com/diario/2005/11/12/babelia/1131754629_850215.html
- http://eprints.ucm.es/27155/1/Retratos%20h%C3%BAngaros%20Literatura%20y%20cultura%20%28con%20portada%29.pdf
