L'autor
Miquel Llor i
Forcada neix a Barcelona el 3 de maig de 1894. Els Llor procedien de
l'Espluga de Francolí i els Forcada, de Vic, ciutat amb la qual l'autor manté
molts vincles i la fa escenari de la seva novel·la més popular: Laura a la
ciutat dels sants.
Els tres germans
Llor –Miquel era el segon– queden orfes de mare de jovenets. A més,
l'adolescència de l'autor està marcada per una deformació física: una desviació
de la columna vertebral, coneguda tècnicament com l'escoliosi de
l'adolescència. Possiblement aquest fet propicia el caràcter retret. S'aficiona
a la música i el teatre (sarsuela, opereta i òpera italiana), arts que el fan
interessar per conèixer l'italià i el francès. Comença a treballar d'aprenent
en una impremta. Després treballa d'oficinista a la Maquinista Terrestre i
Marítima. Durant tots aquells anys viu a l'ombra del seu germà gran, Joan, amb
qui col·labora en l'elaboració de patents industrials.
Assisteix a uns cursos de català i de
literatura catalana, organitzats per la Mancomunitat de Catalunya i impartits
pel director de la Biblioteca de Catalunya, Jordi Rubió i Balaguer. El 1923
s'inscriu a la secció de literatura de l'Ateneu Barcelonès, circumstància que
el posa en contacte amb els ambients literaris que l'animen a escriure primer
un esborrany de novel·la titulat Llibre del senyor Jeroni, que poc després
convertiria en la seva primera obra: Història grisa (1925). Llor neix
literàriament, si fa no fa, per l'època que Carles Riba i Josep Maria de
Sagarra polemitzaven sobre quin havia de ser el nou model de novel·la catalana.
I és just en aquest moment que una nova generació de joves (Carles Soldevila,
Francesc Trabal, Cèsar August Jordona, Llorenç Villalonga) creen
novel·lístiques fugint dels dictàmens i criteris de les generacions anteriors,
com el Noucentisme, que havia minimitzat el valor d'aquest gènere.
La represa de la novel·la catalana de finals
dels vint i principis dels trenta no només ve donat pel fet que una nova
generació torna a escriure novel·la, sinó pel fet que ho fa sense complexos,
modernitzant el gènere segons els nous corrents literaris de la novel·lística
europea. En aquest sentit, l'obra de Llor és paradigmàtica, mostra influències
de Joyce, Proust, Gide, Svevo, Moravia, Dostoievski, i sobretot, de Sigmund Freud,
referent rupturista de pensament en aquells anys.
Precisament, la segona novel·la, Tàntal (1928),
es titllada d'immoral pel seu freudisme, que xoca amb el puritanisme dominant.
S'inicia com a contista amb la publicació del recull L'endemà del dolor, guardonat
amb el premi extraordinari concedit per l'Ajuntament de Girona (1930). Aquell
mateix any entra a treballar a la secció de cultura de l'Ajuntament de
Barcelona i, a partir de 1934, es converteix en el responsable de la secció de
correcció ortogràfica dels escrits en català.
Paral·lelament, la novel·la Laura a la
ciutat dels sants obté el premi Joan Crexells (1930) i el reconeixement
dels lectors i la crítica. Hi planteja la història d'una noia barcelonina,
refinada, sensible i amable que es casa amb un propietari rude i acabalat de
Comarquinal. Laura –que representa el món urbà i cosmopolita– és víctima del
món hipòcrita de la ciutat mitjana d'ambient rural.
Amb la Guerra Civil, l'evolució literària de
tota una generació queda tallada. En la immediata postguerra, Miquel Llor opta
per l'aïllament literari. Després de passar una rigorosa depuració política,
continua treballant a l'Ajuntament durant una bona colla d'anys.
L'any 1946, l'Editorial Selecta compra els
drets de la seva obra anterior, que és reeditada amb fortuna desigual. L'any
1947 publica El somriure dels sants, on rectifica plantejaments crítics i
agosarats de Laura a la ciutat dels sants. El mateix any apareix el recull
de narrativa Cinc contes, publicat però amb la falsa data de 1935 per esquivar
la prohibició de publicar en català. I en l'última novel·la, Un camí de
Damasc, premi Joanot Martorell (1958), hi analitza la figura d'un obrer
convertit en burgès amb una sèrie de reflexions morals que demostren els canvis
radicals que han transformat l'autor
Després de jubilar-se es dedica de ple a les
antiguitats (Galeria L'Aura, a Tossa de Mar), una activitat complementària que
ja havia dut a terme durant molts anys. Col·labora com a jurat en diversos
certàmens literaris com el de Cantonigròs i el premi Víctor Català.
Miquel Llor mor a Barcelona, el 2 de maig
del 1966.
L'obra
És la història d'una dona atractiva,
culta i inexperta que pensa realitzar-se
a través del matrimoni amb un hereu ric d'una ciutat de comarques, Comarquinal.
Ben aviat, però, s'adonarà de la hipocresia que s'amaga darrere d'una societat
benpensant i beata, que només es mou per interessos econòmics i que amaga les
baixes passions darrere de màscares. Amb molts punts en comú amb Madame Bovary,
Laura es diferencia de l'heroïna francesa pel gest final de rebel·lia. En
editar-se l'obra, l'escàndol va ser immediat, no solament per la solució al
conflicte, sinó perquè la descripció de Comarquinal es va identificar amb una
ciutat catalana prou coneguda, Vic, i
alguns dels seus habitants més influents s'hi van sentir directament al·ludits.
Per saber-ne més
Propostes de lectura
- Fixa’t en el personatge de Laura. El fet que sigui una dona preparada i culta ajuda a no ser compresa en el món al que viu.
- Comarquinal és una ciutat fictícia que veu de la realitat de Vic. Fixa’t que té similituds amb d’altres ciutats literàries, per exemple la Vetusta de La Regenta.
- Laura és una novel·la relativament recent. Què fa que la “pensem” contemporània a d’altres novel.les de la història de la literatura com Anna Karennina o Madame Bovary?
