L'autora
Marguerite Yourcenar, pseudònim de Marguerite
Cleenewerck de Crayencourt, va ser narradora, poetessa, dramaturga i assagista.
Òrfena de mare des del seu naixement va ser portada a França pel seu pare, de
qui va rebre una educació acurada i l'amor pels viatges. I on també va fer
estudis universitaris, especialitzant-se en cultura clàssica.
L'any 1928 va publicar "Alexis o el tratat del
combat inútil" (1928), amb la que va atreure l'interès de la crítica. Les
seves llargues estades a Grècia van donar lloc a una sèrie d'assaigs recollits
a "Viatge a Grècia" i a la idea originària de "Focs" (1936),
una obra essencialment lírica farcida de relats mítics i llegendaris. Aquesta
dimensió mítica es deixa veure també a la seva col·lecció "Contes
orientals", publicada l'any 1938. L'any següent apareix "El tiro de
gracia", basada en un fet real, una història d'amor i de mort en un país
devastat durant les lluites antibolxeviques.
L'any 1939 li va sorprendre la guerra als Estats Units i
va fixar la seva residència allà, concretament a l'estat de Maine, dedicant-se
en un principi a l'ensenyament i adquirint la nacionalitat nord-americana l'any
1948. Durant aquest període, Yourcenar va portar a terme una sèrie de de
traduccions de gran qualitat: novel·les de V. Wolf, H. James, K. Kavafis; antologies
de poesia grega; etcètera.
Malgrat totes aquestes publicacions, es coneix
Marguerite Yourcenar per dues grans novel·les històriques: "Memòries
d'Adrià" (1951), una reconstrucció històrica feta amb molt de zel sobre la
vida del més il·lustrat dels emperadors romans; i "Opus nigrum"
(1965), fruit d'acurades investigacions que evoquen els ambients del segle XVI
i que giren entorn la figura del metge alquimista i filòsof Zenón.
Yourcenar també va publicar l'assaig "A beneficio
de inventario"[1] (1962) i
diverses obres teatrals com "Electra o la caiguda de les màscares",
(1954) i "Le mystère d'Alceste" (1963). L'any 1974 va publicar la
seva autobiografia en dos volums: "Recordatoris" i "Arxius del
nord"
Fruit d'un viatge a Àfrica va escriure "Como el
agua que fluye" (1982) i l'assaig "Mishima o la visión del
vacío" (1981), arran de l'admiració per l'obra del gran escriptor Yukio
Mishima.
Marguerite Yourcenar va ser la primera dona en ser
escollida membre de l'Acadèmia Francesa l'any 1980.
Va morir a Maine, a la seva propietat “Petite plaisance” l’any 1987.
[1] Les obres citades en
castellà no han estat traduides al català
L'obra
L'emperador Adrià, a les portes de la mort, es disposa a
redactar una visió global del que han estat el seu govern i el seu projecte
vital, en una carta dirigida al seu nebot Marc Aureli, que l'haurà de succeir
en el càrrec. La carta comença per la visita que l'emperador Adrià fa al seu
metge quan, malalt, es veu traït pel seu cos. A partir d'aquí comença
l'evocació de les seves experiències de joventut, els combats viscuts i les
lectures que l'han influenciat. Memòries
d’Adrià finalitza amb una meditació sobre el suïcidi però, finalment, Adrià
es resigna a esperar la mort amb dignitat i paciència.
Des de l'edat de vint anys, Yourcenar havia escrit i
destruït diversos esborranys de la novel·la que després acabaria sent Memòries d’Adrià, una de les novel·les
històriques més importants de la literatura actual que reflecteix l'estil tan
particular de la seva autora. C
La figura central d'Adrià, emperador del segle II, és
presa per l'autora en tota la seva esplendor tant pel que fa al seu recorregut
històric com al personal. La idea del poder, d'allò que viu un home quan està
al càrrec d'un imperi forma part d'una extensa descripció que també es trasllada
a altres punts de la vida: en la intimitat, el poder té sobre Adrià el pes de
la decadència, de les malalties i de les impossibilitats.
Així, la narració ens és presentada com un recorregut
expansiu que passa tant al llarg del vast imperi com de les més íntimes
reflexions de les emocions i les accions humanes com poden ser l'amor, l'art o
la política, entre d'altres, fent d'aquest recorregut un viatge físic-geogràfic
i alhora un viatge a l'interior de l'ànima humana, en busca dels racons més
íntims i bells de la vida i de la mort.
Pel que fa al tema de l'amor, Yourcenar en parla en boca
d'Adrià tot expressant el que possiblement són les seves pròpies reflexions
sobre aquest sentiment, tan important per a l'autora, trobant de nou la fusió
entre realitat i ficció: " " El joc misteriós que va de l'amor a un cos a
l'amor d'una persona m'ha semblat prou bell com per consagrar-li tota la vida.
Les paraules enganyen, ja que la paraula plaer abasta realitats
contradictòries, comporta alhora les nocions de tebiesa, dolçor, intimitat dels
cossos, i les de violència, agonia i crit
En definitiva, podríem dir que el llarg monòleg d'Adrià
dirigit a Marc Aureli no és més que un diàleg amb si mateix intentant trobar
sentit a tot allò que l'ha fet créixer com a persona. Memòries d’Adrià és la memòria d'un emperador, d'un home, de tot
home; les memòries d'un imperi, del poder, de les passions i, en resum, d'una
vida.
l’autora sobre la seva obra:
De totes les meves
obres, no hi ha cap altra en la qual hagi posat, en cert sentit, tant de mi
mateixa, tant treball, tant afany d'absoluta sinceritat; cap altra tampoc on jo
m'hi hagi més deliberadament eclipsat davant un tema que m'excedia”. I
prossegueix en la mateixa carta: “El que, per contrast, m'interessava mostrar
en Adrià, era que va ser un gran pacificador que mai es va limitar a vanes paraules, un lletrat, hereu de diverses
cultures, que va ser també el més
enèrgic dels homes d'Estat, un gran individualista i, per aquesta mateixa raó,
un gran legislador i un gran reformador; un voluptuós, i també (no dic però
també), un ciutadà, un amant obsessionat pels seus records, unit per diversos
llaços a diverses persones, més també al mateix temps, i fins al final, una de
les ments més controlades que mai es van donar”.
Per saber-ne més
Per saber-ne més
