Mercè Rodoreda: Mirall Trencat

"Escric perquè m'agrada escriure. Si no em semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que sóc... "

 Mercè Rodoreda, Pròleg a Mirall Trencat

 Mercè Rodoreda i Gurguí  (Barcelona, 1908-Girona, 1983)  Filla única, visqué una infantesa feliç, en un ambient lletraferit. Als vint anys es casà amb el seu oncle i buscà en la literatura la fugida d’un ambient tancat. De les novel.les que publicà abans de la guerra, només va salvar Aloma . Perduda la guerra, inicià un llarg exili que la portà a Roissy-en-Brie i, amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial, a Llemotges i Bordeus, on inicià la redacció de contes.  L’any 1946 retornà a París, on conreà la poesia amb èxit i  també va començar a pintar. L’any 1954 s’instal·là a Ginebra, on és pogué lliurar, finalment, a l’escriptura; d’entrada recollí els contes escrits a Vint-i-dos contes i, aviat, seguiren novel·les, de plena maduresa; La plaça del Diamant, sobretot, on crea una  protagonista del tot convincent, solitària  i angoixada  per la presència de la guerra. El carrer de les Camèlies, en canvi, se situa en una  postguerra eixorca, mentre que a Jardí vora el mar destaquen dues matèries centrals del seu imaginari: l’aigua i la vegetació. Amb Mirall trencat, construeix una història familiar complexa, que és, alhora, el mite d’una Barcelona destruïda per la guerra. A La meva Cristina i altres contes, recull unitari, dóna una gran relleu a una personal fantasia. A partir de 1974 efectuà un retorn progressiu a Catalunya i, el 1980, assolí dues fites: la concessió del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i la publicació de dues obres extraordinàries, el recull Viatges i Flors i la novel·la Quanta, quanta guerra…, reflexió d’abast universal sobre les guerres.

L'obra

Juntament amb La plaça del Diamant, és la més important de l'autora, encara que molt diferent. És una obra complexa, pels nombrosos personatges i pel temps abraçat (dividida en tres parts i precedida d'un pròleg de gran interès a l'hora d'explicar la literatura de l'autora), que fa necessària la presència d'un narrador molt hàbil, que explica la història de les tres generacions d'una família, els Valldaura-Farriols, habitants d'una torre esplèndida de Sant Gervasi. 

La història, amb elements del fulletó i de la novel·la sentimental, recolza en un personatge femení de gran atractiu, Teresa Goday de Valldaura, que puja l'escala social gràcies a dos matrimonis. També destaca pel seu relleu i penetració el triangle infantil, poètic i alhora terrible, del qual sobresurt una nena, Maria, mena de símbol d'aquest període. El conflicte bèl·lic acabarà de donar el cop de gràcia a la família, com ho assenyala la destrucció de la torre. 

Malgrat que el fil conductor és la història d'una dona que ha escalat socialment i s'ha instal.lat en la burgesia barcelonina, l'autora se centra, bàsicament, en el món interior dels personatges i així explica la història des de dintre, des de les emocions, I exposa els seus temes centrals: el fracàs de l'amor, a través de diferents triangles amorosos; el destructor pas del temps, amb l'aniquilació d'un món. 

D'altra banda, Mercè Rodoreda incorpora elements fantàstics (el fantasma de Maria morta), i incorpora el misteri, finalment poètic. A Mirall trencat, a més d'exposar la complexitat de l'home i del món, crea un mite de gran força i bellesa: el de la Barcelona catalana destruïda per la guerra civil.

Mercè Rodoreda a la Web

Fundació Mercè Rodoreda

Propostes de lectura

• Fixeu-vos en el personatge de la Teresa Goday. Fixeu-vos que en diversos aspectes s'allunya del tòpic de la dona burgesa.
• Fixeu-vos en com utilitza l'autora l'estructura folletinesca per a trencar tots els tòpics del gènere.
• Quin personatge us ha resultat més atractiu?
• Fixeu-vos en l'artifici narrador que és una de les característiques més importants de l'obra.