"Totes les famílies felices s'assemblen. Cada família dissortada ho és a la seva manera." (Anna Karènina)
L’autor
Lev Tolstoi va néixer el 1828 i era el quart dels cinc fills d'una família aristocràtica. La propietat familiar de Iàsnaia Poliana estava a la regió de Tula. Els pares van morir quan ell era jove i el van criar uns parents. Va rebre una educació particular acurada, pròpia del seu origen social privilegiat. Va estudiar Dret, àrab i turc a la universitat amb la intenció d'exercir de diplomàtic. Tanmateix no va acabar els estudis, i els professors van dir d'ell que "no vol ni pot aprendre". Va tornar a Iàsnaia Poliana i, després de contreure enormes deutes de joc, va acompanyar un dels seus germans grans al Caucas i es va unir a l'exèrcit. En aquesta època comença a escriure.
L'evolució que el va fer passar d'una personalitat dissoluta i despreocupada dels anys joves a l'anarquista espiritual i no violent dels darrers anys es va començar a gestar durant dos viatges per Europa: un el 1857 i l'altre entre 1860 i 1861.
L'itinerari europeu del 1860-61 va anar donant forma a la seva evolució literària i política. Va conèixer Victor Hugo i en va lloar Els miserables, aleshores tot just acabada. En el tractament literari de l'evocació d'escenes de batalla a Guerra i pau es pot detectar una influència del mateix motiu en la novel·la del francès.
Pel que fa a la filosofia política, va ser determinant conèixer l'anarquista francès Pierre-Joseph Proudhon, a qui va visitar el març de 1861 a Brussel·les, on vivia exiliat i amb un nom fals.
Tolstoi va tornar Iàsnaia Poliana amb molt d'entusiasme, i hi va fundar tretze escoles per als fills dels criats. El 1862 va descriure els innovadors principis llibertaris que les regien, en un assaig, L'escola de Iàsnaia Poliana. Els experiments educatius de Tolstoi van tenir una vida curta, per culpa de l'assetjament de la policia secreta tsarista. Tanmateix l'escola de Iàsnaia Poliana és el primer exemple d'una teoria coherent de l'ensenyament llibertari.
El 23 de setembre de 1862 es va casar amb Sofia Andréievna Bers (1844-1919), 16 anys més jove, amb qui va tenir tretze fills, cinc dels quals van morir durant la infantesa. La relació amb l'esposa es va deteriorar a mesura que es radicalitzava en les creences. Volia refusar la riquesa heretada i guanyada, fins i tot renunciant als drets d'autor de les seves primeres obres.
Fugint de casa seva a la recerca de la pobresa, pateix una pneumònia que serà causa de la seva mort el 20 de novembre de 1910.
Tolstoi va tenir un gran reconeixement en vida. Guerra i pau i Anna Karènina van obtenir una gran fama, a més de les novel·les breus La mort d'Ivan Ílitx i Khadjí-Murat. Dostoievski el considerava el més gran novel·lista viu. Gustave Flaubert s'exclamava: "Quin artista i quin psicòleg!". Anton Txèkhov, que solia visitar Tolstoi a la casa de camp, va escriure: "Quan la literatura posseeix un Tolstoi, resulta fàcil i plaent ser escriptor; fins i tot quan saps que tu mateix no has aconseguit res i continues sense aconseguir res, no és tan terrible com podria ser, perquè Tolstoi ho aconsegueix per tothom. El que ell fa serveix per justificar totes les esperances i aspiracions invertides en la literatura". Autors i crítics posteriors van continuar lloant el seu art: Virginia Woolf va arribar a declarar-lo "el més gran novel·lista" i James Joyce observava: "No és mai avorrit, estúpid, cansat, pedant ni teatral!". Thomas Mann va escriure, sobre la seva mestria sense pal·liatius: "Rara vegada l'art ha treballat de manera tan semblant a la natura". Aquests sentiments semblen compartits, si més no en part, per molts altres; per exemple, Marcel Proust, William Faulkner, Vladímir Nabokov. Aquest últim elogiava sense parar Anna Karènina i La mort d'Ivan Ílitx, però posava en qüestió la reputació de Guerra i pau o criticava amb duresa Resurrecció i La sonata a Kreutzer.
L'obra
Anna Karènina va ser publicada per primera vegada l'any 1877.La novel·la va aparèixer inicialment com una sèrie al diari Ruski Vestnik ("El missatger rus"), Tolstoi, però, l'obra no es va poder llegir completa fins que es va publicar en forma de llibre.
Altament respectat com a exemple del realisme, Tolstoi considerava que Anna Karènina era la seva primera autèntica novel·la. Segons sembla, el personatge d'Anna podria estar parcialment inspirat en la filla gran del poeta rus Aleksandr Puixkin (1799-1837), Maria Hartung. Poc després d'haver-la conegut personalment en un sopar, Tolstoi va començar a llegir l'obra en prosa de Puixkin i a perfilar el personatge de l'Anna.
Malgrat que alguns crítics van qualificar la novel·la en el moment de la seva publicació com a "història d'amor de l'alta societat", Fiódor Dostoievski va declarar que era una "obra d'art". Vladimir Nabokov va compartir aquesta opinió, i va admirar especialment "la màgia de l'estil de Tolstoi" i la figura del tren, que s'introdueix des dels primers capitols (els nens jugant amb un tren de joguina), i es desenvolupa als capítols següents, fins que arriba al majestuós final.
En català, existeix una excel.lent traducció d'Anna Karènina feta per Andreu Nin directament del rus.
La novel·la comença amb una de les frases més cèlebres i citades de la història de la literatura : "Totes les famílies felices s'assemblen. Cada família dissortada ho és a la seva manera."
Adaptacions cinematogràfiques
1911. Anna Karènina. Rusia. Cinema mut Director: Maurice Meter.
1914. Anna Karènina. Rusia. Cinema mut. Director: Vladímir Gardin.
1927. Amor. EE.UU. Basada en la novel.la "Anna Karènina". Cinema Mut En el papel de Anna: Greta Garbo.
1935. Anna Karènina. EE.UU. Greta Garbo.
1948. Anna Karènina. Regne Unit. Vivien Leigh.
1961. Anna Karènina. EE.UU. En el paper de Vronsky: Sean Connery.
1967. Anna Karènina. URSS. Director: Aleksandr Zarjí.
1985. Anna Karènina. EE.UU. En el paper d’ Anna: Jacqueline Bisset.
1997. Anna Karènina. EE.UU. En el paper d´ Anna: Sophie Marceau, Vronski: Sean Bean.
2007. Anna Karènina. Rusia. En el paper d’Anna: Tatiana Drúbich.
2012. Anna Karènina. EE.UU. En el paper d’ Anna: Keira Knightley.
Propostes de lectura
- Anna Karènina aborda la història d’una dona. Gairebé contemporànies a aquesta obra trobem d’altres obres que aborden el tema. Per què creus que coincideixen en el temps?
- · Què diferencia la protagonista de la novel.la de les altres heroïnes si és que trobes diferències. En què s’assemblen?
- · La novel.la pertany a l’estil realista. Quines característiques mostra?
- · Alguns lectors consideren que el títol no és apropiat per l’obra. Estàs d’acord? Per què
- · Hi ha algun personatge llevat dels protagonistes que hagi estat especialment atractiu per a tu?
