.jpg)
Batya Gur (בתיה גור) (Tel Aviv, 20 de gener de 1947 - 19 de maig
de 2005) escriptora israeliana coneguda sobretot per les seves novel.les
policíaques.
Nascuda en
Tel Aviv en 1947 i descendent de
supervivents de l'Holocaust, es va doctorar en Literatura Comparada a la
Universitat Hebrea de Jerusalem, ciutat en la qual va viure fins a la seva
mort. Allà, durant més de vint anys, va exercir la docència en la seva
especialitat i va col·laborar com a crítica literària i assagista en el
periòdic Ha' aretz.
La van anomenar "la
Agatha Christie d'Israel",
però abans de trobar el seu veritable camí literari es va dedicar a activitats
acadèmiques i va arribar a publicar dos assajos, un sobre els nous assentaments
jueus en el sud d'Israel i un altre sobre Jerusalem. Va començar tard a
escriure ficció, amb 41 anys, i alguns dels seus personatges es basen en
personalitats dels mitjans acadèmics del seu país. Per això, per a molts dels
lectors israelians, part de l'entreteniment consisteix a especular sobre qui
són les persones reals que inspiren els personatges de cada novel·la.
Batya Gur no va deixar de banda el coneixement que
tenia de la societat israeliana quan va començar a escriure. Per això la trama
de les seves novel·les transcendeix la mera anècdota criminal o el pur joc
deductiu —per força reiteratiu— i es veu enriquida per la seva competent
erudició. D'aquí la intel·ligència i l'habilitat amb què planteja els
conflictes que ha d'enfrontar el seu álter ego en la ficció, Michael Ohayon, un detectiu modern amb estudis
universitaris d’ Història.
En 1988 va començar a escriure la sèrie de sis novel·les
basades en Ohayon, l'educat, pensatiu i
intel·lectual detectiu que va captivar als lectors en hebreu. En cada llibre de
la sèrie, el detectiu Ohayon ingressa a
un món tancat, una societat aïllada, amb regles pròpies (psicoanalistes o
membres d'un kibbutz, per exemple). Amb
el seu íntim coneixement de la naturalesa humana i un peculiar estil per
apropar-se al nus del problema, Ohayon
trenca els pactes de silenci i resol reeixidament misteriosos homicidis.
Llegir les cinc novel·les negres dedicades als avatars de
l'inspector Ohayon de Batya Gur és viure durant un temps l'enigmàtica
simbologia de Jerusalem i les seves festes, els il·luminats canvis climàtics,
els sabors de les seves tradicions. També és anar descobrint que són abans de
res un pretext per tractar problemes que concerneixen a la humanitat de totes
les èpoques: tensions entre races, divisions religioses, la fragilitat de la
vida, els abismes de la quotidianitat.
El personatge central, Michael Ohayon, és un jueu
d'origen marroquí, típic de la generació que va viure la seva infància durant
els anys cinquanta a Israel: va passar vacances durant la seva adolescència en
un Kibbutz on va experimentar el seu primer amor, va prestar el servei militar
i va viure en una llar amb recursos restringits a causa de la recent immigració
de la seva família i a les precàries condicions econòmiques d'un país en
formació. Cap del departament de policia de la ciutat, Ohayon es destaca dins
del seu equip de treball per ser un policia intel·ligent que ha fet estudis
d'història i de dret. Per el seu entorn, que l’admira per resoldre casos
aparentment impossibles, és un home enigmàtic i particular que sent sefardita
sobresurt en la dura estructura d'un país els alts comandaments del qual solen
estar ocupats per descendents de asquenasis.
A través de la vida de Ohayon i del context en el qual es
desenvolupen els casos, Batya Gur reconstrueix fragments de la història de les
últimes cinc dècades d'Israel. El país es veu així com un territori en
transformació i constant necessitat de canvi, en la mesura en què l'economia,
la societat i el procés de legitimació de l'estat enfront del món es van condicionant
a través del temps a les noves circumstàncies històriques. Els israelians que
es veuen representants en els personatges de les narracions estan conformats
per grups de diferents procedències i generacions.
En el cas d’Assassinat
al cor de Jerusalem, l’autora aborda el tema de les discriminacions
ètniques, tenint com a fons la segona
Intifada. L’autora va dir que l’extensa i minuciosa autòpsia del segon capítol
la va concebre com a metàfora de com descobrir el drama profund i amagat del
seu país.
