L'autor
Joan Margarit i
Consarnau neix a Sanaüja, a la comarca de la Segarra, en un moment de la Guerra
Civil Espanyola quan el front d’Aragó ja era a prop d’aquelles terres, l’11 de
maig del 1938, fill de Joan Margarit i Serradell, arquitecte, de Barcelona, i
Trinitat Consarnau i Sabaté, mestra, de L’Ametlla de Mar.
El pare i la mare
s’havien casat el juliol de 1936 a Barcelona, però la Guerra Civil els va
obligar a retirar-se a Sanaüja, a casa de l’àvia paterna, on va néixer el
poeta.
Acabada la guerra i
fins el 1948, la família canvia moltes vegades de domicili: Barcelona, Rubí,
Figueres i Girona. De retorn a Barcelona, la família viu davant del Turó Park i
Joan Margarit fa el batxillerat a l’Institut Ausiàs March que aleshores estava
situat al carrer Muntaner.
L’any 1954 la
família es trasllada a les Illes Canàries i, des del 1956, Margarit passa els
cursos acadèmics a Barcelona per estudiar arquitectura, al Col.legi Major Sant
Jordi, on residirà fins el 1961. El 1962 coneix Mariona Ribalta amb qui es casa
l’any següent, instal·lant-se al carrer Sardenya de Barcelona, a tocar de la
plaça Sanllehy. Allí neixen les seves filles Mònica, Anna i Joana, i el seu
fill Carles.
Margarit s’havia
donat a conèixer com a poeta en castellà el 1963 i el 1965. Després d’un llarg
parèntesi de deu anys, escriu “Crónica”, publicat pel seu amic Joaquim Marco,
director de la col·lecció “Ocnos”, de Barral Editores. A partir del 1980,
inicia la seva obra poètica en català.
Des del 1975,
Margarit i la seva família viuen a Sant Just Desvern, on també hi ha l’estudi
d’arquitectura que comparteix amb Carles Buxadé, l’amic i soci, des del 1980.
Des del 1968, Margarit és catedràtic, jubilat actualment, de Càlcul
d’estructures de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona.
Obra poètica en català:
Els primers freds: Poesia 1975-1995. Col. Óssa Menor
Sèrie Gran, Enciclopèdia Catalana, 2004). Conté els següents llibres: Crònica
(1975), L’ordre del temps (poesia
1980-1984), 1984; Llum de pluja (1986), Edat roja (1991), Els motius del llop
(1993), Aiguaforts (1995).
Estació de França (Hiperion, Madrid, 1999)
Joana (Col. Óssa Menor, Enciclopèdia Catalana,
Barcelona 2002, 2008 ed. amb CD)
Càlcul d'estructures (Col. Óssa Menor, Enciclopèdia
Catalana, Barcelona 2005)
Casa de Misericòrdia (Col. Óssa Menor, Enciclopèdia
Catalana, Barcelona 2007)
Misteriosament feliç (Col. Óssa Menor, Enciclopèdia
Catalana, Barcelona 2008)
Noves cartes a un jove poeta (Col. Óssa Menor,
Enciclopèdia Catalana, Barcelona 2009)
No era lluny ni difícil (Col. Óssa Menor,
Enciclopèdia Catalana, Barcelona 2010)
Tots els poemes (1975-2010)(754 pp., Edicions 62,
Col.leccióLabutxaca, 2011)
Es perd el senyal (Col. Óssa Menor, Enciclopèdia
Catalana, Barcelona 2012)
L’OBRA:
Extret de l’epíleg
de l’autor:
“No era lluny ni
difícil. Ja és aquí aquest temps, que no és el meu, en el qual visc amb una
barreja agredolça de proximitat i distància. Sento com l’entorn se`m va fent
estrany. Ja no reconec alguns valors i conductes que avui són habituals. Els
paisatges canvien massa de pressa. No. aquest temps no és el meu, però és ara
quan, en bona part gràcies a la poesia, sento unes ràfegues d’alegria
tranquil.la que anys enrere desconeixia. No era lluny aquesta edat en què ningú
no dubta a considerar-me un vell, encara que sempre amb unes precaucions que em
fan somriure, ja que són degudes a l’absurda mala premsa que té aquesta
paraula, sobretot quan és un substantiu. Tampoc no era difícil fer-me càrrec
amb naturalitat, amb complaença fins i tot, d’alguns sentiments dels quals la
joventut sol fer esforços per allunyar-se o defensar-se. La solidat i la
tristesa, per exemple. Penso que l’assumpció d’aquests sentiments és com un
mecanisme de rellotgeria que la vida va activant per situar la mort en un horitzó familiar.
[…]
La por no és més
que la falta d’amor, un pou que tractem d’omplir –inútilment- amb les coses més
variades, en una acció directa, sense subtileses, que no s’acaba mai, perquè el
pou sempre està igual de buit i fosc. Quan no s’entén la por, no es pot
intentar res més que aquesta acció sense matisos que és la de l’egoisme, perquè
no pot tenir en compte res més que emplenar la pròpia buidor, sense saber d’on
ve. […] La substitució de la por per la
lucidesa, l’anomeno “dignitat”. Llavors és quan resulta que l’amor no era lluny
ni difícil.”
SUGGERIMENTS PER A LA
LECTURA
Per conversar quan ens
trobem, ens podem aturar en alguns d’aquests aspectes:
& Ets habitualment lector de poesia? Quina aportació creus
que fa Margarit?
& T’adones que els més important d’aquests poemes no és ni
la mètrica ni la rima?
En què creus
que incideix més?
& Quin creus que és el tema principal? Què aporta la seva
mirada?
MÉS INFORMACIÓ
·
www.joanmargarit.com/
