L’Autor
Manuel Vázquez Montalbán (Barcelona, Espanya, 14 de
juny de 1939 - Bangkok, Tailàndia, 18 d'octubre de 2003) es definia a si
mateix com: "periodista, novel·lista, poeta, assagista, antòleg,
prologuista, humorista, crític, gastrònom, culer i prolífic en general"
Fill únic d'una modista i d'un militant del Partit
Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), no va conèixer al seu pare fins
als 5 anys, després que aquest sortís de la presó. Ell mateix militaria
més tard en aquest partit. Després del seu pas pel Front d'Alliberament
Popular ( el mític FELIPE ) ingressaria en 1961 en el PSUC i arribaria a
ser membre del seu Comitè Central. També va militar en la formació
successora, Iniciativa per Catalunya. Va estudiar Filosofia i Lletres a
la Universitat de Barcelona i Periodisme a l'Escola de Periodisme de
Barcelona.
En 1962 un consell de guerra el va condemnar a tres
anys de presó per les seves activitats polítiques, i va anar a la presó
de Lleida on va escriure el seu primer llibre, l'assaig Informe sobre la información
Després de la seva estada a la presó, comença la seva carrera periodística en la revista Triunfo sota el pseudònim Sixto Cámara, entre d’altres. Col·labora en diverses publicacions com a Siglo XX, Tele/Xprés, Por Favor i més tard en El País i Interviú, en els quals va escriure fins a la seva mort.
Va formar part de la famosa antologia de poetes “Nueve novísimos poetes españoles”
que va publicar José María Castellet en 1970 . Malgrat que la poesia
va formar part de la seva vida sempre, és, precisament, l'aspecte menys
conegut de la seva obra.
Encara que l'èxit i el reconeixement del públic li va
arribar amb les novel·les que tenen com a protagonista a Pepe Carvalho
–fins a l'extrem de “provocar” el nom d'un altre detectiu famós , el
Montalbano de Camilleri- mai es va limitar a ser un escriptor de
novel·la criminal. Les seves obres, beuen d'aquesta novel·la negra que
aborda més enllà del descobriment d'un assassí, l'explicació d'un temps i
una societat que el fan possible.
Menys coneguda pel gran públic, la seva obra
novel·lística –aliena a la sèrie policíaca- va ser literàriament exigent
i en molts casos experimentadora de nous camins, ho veiem en “Los alegres muchachos de Atzavara” “Galíndez” o la novel·la que compartirem “El pianista” on un atrevit joc temporal ens porta a entendre la història narrada des dels seus orígens.
La seva intel·ligent mirada al món polític es plasma
en obres com “Pasionaria y los siete enanitos”, “Autobiografia del
General Franco”, “La Aznaridad” o “Y Dios entró en La Habana”
L’Obra:
Més enllà de la trama novel.lística, l’obra és una
profunda reflexió sobre l’art i el compromís . La novel.la s’estructura
en tres parts que comencen a l’any 1983 per anar enrere fins el 1946 en
la segona i a l’estiu del 36 en la tercera. Els escenaris són també
molt importants: des de l’Eixample a un cabaret de travestits del Raval
en la primera part, els terrats del Raval en la segona i el París del
Front Populaire a la tercera.
Els dos personatges que actúen com antagonistes, en
Rosell i Doria, músics, s’oposaran en la manera d’assumir el compromís
artístic i polític. Darrera d’ells dos, la presencia subtil de la
Teresa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada