L’autor
Javier Pérez Andújar (Sant Adrià del Besòs, 1965), llicenciat en filologia hispànica per la Universitat de Barcelona, és autor de dues novel·les que han enlluernat a lectors i crítics per la seva originalitat: Los príncipes valientes (“Intensa i emotiva..., divertida i trista alhora; escrita amb mestratge inigualable”, F. Royuela, La Clave), i Todo lo que se llevó el diablo ( “Un prodigi d'imaginació, d'humor, d'estil, de saviesa narrativa”, Luis Landero; “una novel·la inesgotable, fulgurant, imperible” R. Ruiz Garzón, El Periódico). També ha editat i prologat les antologies de relats fantàstics “Vosotros los que leéis aún estás entre los vivos” i “La vida no vale nada” (Círculo de Lectores, 2005 i 2008) Ha treballat en programes literaris de televisió (Saló Lectura i L’hora del lector) Publica amb freqüència en la premsa escrita (Tinta Lliure i El País) En Paseos con mi madre el narrador torna als escenaris de la seva infantesa per rescatar la història dels barris dels afores de Barcelona (o de qualsevol altra ciutat?)
L’obra
Aquests “Paseos” es converteixen en un recorregut no només espacial sinó també temporal. Javier Pérez Andujar veu i comprèn el que està veient. Saber d'on venim, com van néixer les xemeneies de la tèrmica de la desembocadura del Besós, com es van construir els blocs de la lletjor, de l'amuntegament i l’ aluminosi que formen tants barris, alguns encimbellats a la serralada costanera catalana, altres tancats en nusos viaris; saber el que va costar aconseguir que arribés la democràcia tant com que el transport públic els permetés estar ben comunicats; conèixer la història de les lluites socials, de les protestes veïnals, de les vagues, però també la història de generacions perdudes a causa de les drogues i la marginalitat absoluta, fins a l'adveniment del consumisme més salvatge com a veritable amnèsia i aculturització; conèixer la nostra història, la història de les gents que no escriu la Història, les històries que l'elit econòmica, esteticista i benpensant, només inclourà de manera tangencial en la seva gran Història, que inclourà per damunt i dirà “massa”, “protestes” o “treballadors”, sense identificar cap nom; conèixer totes aquestes històries ens permetrà resistir abans de res el que vingui a reescriure-les i vulgui convèncer-nos del que no som.
Propostes de Lectura
- Heu llegit altres llibres de l’autor? En què es diferencia i en què s’assembla aquest que estem llegint?
- Fixeu-vos en que resulta difícil assenyalar quin és el gènere literari de l’obra. Per què?
- Creieu que l’evolució que explica al seu barri és extrapolable a d’altres? Sí? No? Per què?
Per saber-ne més.....
El pasado 24 de octubre disfrutamos de una tarde de "Club de Lectura" muy especial que me acercó no solo al autor, allí presente, sino al libro en sí.
ResponEliminaLlegué pensando en lo "cerrado" que me había resultado, tal vez más cercano a lectores de una procedencia y una generación diferentes a las mías. Yo no soy de aquí, ni soy de allá, como dice la canción. Nací y me crié en Argentina, hasta que me tocó crecer aquí, en una sociedad de una cultura que, aunque parezca increíble por nuestros muchos aspectos compartidos, se me antojaba terriblemente ajena. Y, haciendo referencia a uno de los debates más polémicos de esa tarde de octubre, Manolo Escobar, entre muchos otros, formaba parte de esta cultura. Una parte importante dentro de determinados grupos sociales.
Según la RAE, el término "cultura" se define como el "conjunto de modos de vida y costumbres, conocimientos y grado de desarrollo artístico, científico, industrial, en una época, grupo social, etc."
El mismo autor en persona nos confesó que su intención había sido escribir sobre lo que conocía... No sobre la cultura universal o la burguesa, sino sobre las subculturas que generan la gran diversidad humana, y en concreto, sobre la "cultura de extrarradio".
No imagino llegar a conocer y apreciar la cultura universal sin antes formarme y llenarme de la cultura de mis raíces, menos trascendente tal vez a nivel mundial pero característica de lo que me rodea. Cuanto más conozcamos las pequeñas partes, más cerca estaremos de comprender el todo que conforman.
Llegué esa tarde con un libro "cerrado" en la mano... ¡Y me fui ansiosa por volverlo a abrir!
Gracias al Club de Lectura de la UNED por la elección del libro, el cual probablemente de otra manera no hubiese disfrutado, y por la posibilidad de conocer y escuchar a su autor.
"Creeré más en el habla que en los idiomas como creo más en la gente que en los países" Javier Pérez Andújar, Paseos con mi madre.